dilluns, 25 de novembre de 2019

Valero (Escoles Coeducatives): "La jerarquia de gènere ja està creada als 3 anys"


Sant Cugat compta des de fa uns mesos amb un espai de participació que té per objectiu eliminar les desigualtats i les discriminacions de gènere des de l'escola, a través de la coeducació, la Coordinadora de Comissions de Gènere Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Sant Cugat (Escoles Educatives).
Amb motiu del Dia Mundial Contra la Violència Masclista, el TOT Sant Cugat entrevista a dues de les seves membres, Núria Valero Vancells i Ester Mula Bayonas. Cal destacar que la coordinadora està formada per les AFAs de les 12 escoles públiques de Sant Cugat, i animen a participar-hi a les escoles bressol i als instituts públics del municipi. Adrecen també al seu Twitter: @Afescoeducacio i al seu mail: escolesfeministestq@gmail.com
Què és la Coordinadora de Comissions de Gènere Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Sant Cugat (Escoles Coeducatives)?
(E.M.B): A cada escola pública de Sant Cugat, a cada AFA, s'han configurat unes comissions de gènere. El passat mes de maig vam decidir trobar-nos, perquè creiem que era interessant que la tasca que volem desenvolupar, la féssim cada comissió al nostre centre, però que després també tinguéssim la possibilitat de treballar-ho en l'àmbit municipal, d'una manera molt més transversal. Realment creiem que és necessari començar a mirar-nos l'educació i el dia a dia des d'una perspectiva de gènere. Ens vam animar i aquí estem, en marxa i evolucionant.
Quan neix Escoles Coeducatives i quin és el seu objectiu?
(E.M.B): La Coordinadora neix cap al mes de maig, i l'objectiu era agrupar forces.
(N.V.V): L'objectiu és treballar de manera transversal per la coeducació, és a dir, una educació lliure de discriminació per qüestions de gènere. Volem donar suport a la tasca educativa que es fa als centres, però a la vegada, també, visualitzar situacions i continguts i espais on es reprodueixen els rols estereotipats de gènere. Volem treballar conjuntament amb les escoles perquè la coeducació sigui transversal a totes les escoles i que no hi hagi desigualtats ni discriminacions per gènere, i fomentar que els infants se sentin a gust amb les seves preferències, gèneres, etc.
Què es pot fer des de l'àmbit escolar per lluitar contra la desigualtat i contra la violència masclista?
(E.M.B): Doncs implementar la coeducació, sobretot fer molta sensibilització, acabar amb tot això que acaba d'explicar la Núria. Es poden fer moltes coses, per començar, fer una revisió nosaltres, els adults, com a agents educadors, reflexionar sobre de quina manera estem educant, de quina manera ens adrecem als nens i nenes, de quina manera estem creant una societat més justa o menys justa... I després cal crear l'escenari necessari perquè els infants creixin amb llibertat, al marge del seu gènere o orientació sexual.
"El missatge que donem als nens i a les nenes és molt diferent, moltes vegades sense ser conscients"

Ara se'n comença a parlar de la importància d'aquests missatges que la societat transmet als infants. Si ja se n'és conscient, per què creuen que encara no s'ha corregit?
(N.V.V): Perquè encara no s'ha focalitzat, és a dir, tots, inclús persones que diem que som feministes, moltes vegades ni ens n'adonem. Si no focalitzem i en comencem a ser conscients, si no visualitzem, això es va reproduint. Ara els entesos diuen que des de fa dos 8 de març, quan va haver-hi la gran Vaga General, el moviment s'ha ampliat molt. Ara hi ha moltes més escoles amb moltes comissions de gènere. Això, potser fa 3 o 4 anys que ha començat a visualitzar-se. Jo crec que això és un moviment que cada vegada va a més. Hi ha moltes escoles i instituts on cada vegada hi ha més comissions de gènere o coeducatives.
Més enllà d'aquests senyals que enviem als infants, han detectat algun cas preocupant a Sant Cugat, dins de l'àmbit escolar?
(N.V.V): El nivell de preocupació és molt subjectiu, per a nosaltres és molt preocupant el que està passant. Per això, també, des de la coordinadora ens estem formant amb una entitat, que es diu Esberla, per poder fer un diagnòstic de l'escola, perquè sense fer-lo ja notem que estan passant coses que es poden canviar, que costen molt poc de canviar, per començar. El que volem és posar-nos les ulleres violetes i veure, en l'àmbit de patis, de comunicacions de relacions, de joguines, de contes, de llibres de text, com està representada la dona i com està representat l'home, i quines desigualtats hi ha. Per exemple, en els llibres de text, la dona només representa un 7% i, quan surt, és perquè és la dona de, la filla de, o perquè està fent tasques domèstiques. Per nosaltres tot això és molt preocupant.
"No és únicament el maltracte físic, sinó que sotmetem a les nostres criatures, i a nosaltres, a una violència que va més enllà de la física, que és simbòlica, que és psicològica"
(E.M.B): No és únicament el maltracte físic, sinó que sotmetem a les nostres criatures, i a nosaltres, a una violència que va més enllà de la física, que és simbòlica, que és psicològica... Ara hi ha moltes entitats que es dediquen a promoure que les dones sentin interès pel món de la tecnologia, pel món de la informàtica, ens trobem que arribem a la universitat i la majoria d'alumnes són dones, però després en els càrrecs més importants hi ha homes. Això és una mena de violència que la coeducació ha de valorar. Segurament, al nostre municipi, la violència que podem trobar, no és una violència de cops (que segur que n'hi ha), però sí que existeixen altres menes de violències als instituts. Una violència molt més simbòlica on la jove està sotmesa als nois, i això és un tipus de violència que, potser no és física, però que fa mal. La violència es pot expressar de moltes maneres.
(N.V.V): El tema de la sexualització de les nenes és un problema força greu, és a dir, en l'àmbit social, el dia que les nenes de 5 o 6 anys es maquillen, etc, és el dia que les famílies els diuen: 'que bonica que estàs'. Quin missatge estem donant a aquestes nenes? Que l'aspecte físic és l'important, que aquestes nenes són valorades per l'aspecte físic i la seva capacitat d'atracció sexual. Això és molt greu. La Marina Subirats, una sociòloga especialista en temes d'educació, diu que als 3 anys ja està creada la jerarquia de gènere. La coeducació és important perquè si als 3 anys, un nen ja se sent en posició superior a la d'una nena, aquests rols aniran augmentant amb el pas dels anys.
En la coeducació, quin és el paper que ha de jugar el sector educatiu i quin és el paper que han de jugar les famílies?
(N.V.V): Ha d'anar de la mà. Perquè tingui sentit ha de sumar, però no només la coeducació entre les escoles i les famílies, sinó també les entitats de lleure, els mitjans de comunicació, les institucions públiques, en el contracte d'espectacle infantils... Cal que tot estigui regit en valors coeducatius, que ha de ser una cosa transversal, de tots els agents socials. L'escola i les famílies han d'anar a l'una, en el sentit que les escoles han de donar exemple i referents amb igualtat i amb respecte per la diferència i la diversitat, però les famílies també. És molt difícil, però si l'escola no comença a fer una mica de pedagogia adreçada a les famílies... Hi ha molta gent que educa en aquesta línia, però, per exemple, vas a un aniversari en una escola i als nens els regalen una cosa i a les nenes una altra... Hem de fer molta pedagogia perquè no ho tenim instaurat. Des de l'escola es poden fer petites coses que no costen res per començar a canviar. Com a escola no pots canviar els llibres de text, però com a mestra, a l'hora de donar exemples, de treballar artistes, pots cercar referents que siguin més diversos. Els referents que es donen a les escoles és el de l'home blanc, madur i europeu, i el món és molt divers.
"L'escola sempre és l'escenari que crea més oportunitats per poder créixer"
(E.M.B): Està clar que l'escola sempre és un motor de canvi. Jo recordo, fa uns anys, quan vam començar amb el tema del reciclatge, on es va començar a fer va ser a les escoles, i això va anar calant a les famílies i, ara, segurament, un percentatge molt alt de famílies recicla, ara l'estrany és no reciclar. Clar que tampoc podem carregar només la responsabilitat a l'escola, perquè és quelcom transversal. Jo crec que la responsabilitat ha de recaure, sobretot, a l'administració, perquè és la que s'ha d'encarregar que les institucions tinguin els recursos i les formacions per evitar tot això, una regularització perquè els mitjans es facin sensibles amb el llenguatge, la visibilitat... Cal focalitzar en tot això. És necessari que una venda d'un perfum la dona sembli una nina de drap i l'home un mascle tot poderós? Jo crec que això també és una violència cap a la dona. Però és veritat que l'escola és l'espai més democràtic, on tots els infants tenen les mateixes oportunitats. L'escola sempre és l'escenari que crea més oportunitats per poder créixer.
Els nens i nenes creixen rebent uns missatges i desenvolupant uns rols, probablement discriminatoris. Creuen que ells en són conscients?
(N.V.V): Et dono una dada de l'Informe del Baròmetre d'Infància i Adolescència d'UNICEF. És una enquesta que han fet a l'Estat espanyol, a 133 centres educatius i 8.598 persones d'entre 11 a 18 anys. La preocupació número 1 d'aquestes persones, per davant d'aspectes mediambientals, per davant de temes de terrorisme o de pobresa, és la desigualtat de gènere, el masclisme i la violència masclista, en un 89,1%. Ells són conscients de tot això.
Si en són conscients, per què es desenvolupa?
(N.V.V): Perquè són éssers vulnerables, estem parlant d'infants. Ells són conscients, no són rucs, però la matxacada constant, la potència i la fortalesa que tenen tots aquests missatges, és molt bèstia. Fa 2000 anys que estem així, aleshores està molt interioritzat.
(E.M.B): Recordo un dia que vaig veure un grup de nenes de 4 anys, que jugaven a cuinetes i hi havia un nen. Els vaig saludar i els vaig preguntar què feien i les nenes em van contestar: 'Estem jugant a cuinetes', mentre que el nen em va dir: 'Jo estic fent de xef'. Em vaig quedar parada. Inconscientment s'està col·locant per damunt. Ell no està cuinant, ell està fent de xef. S'està posicionant per damunt, sense ser-ne conscient. Hi ha una quota de poder, de la qual són conscients, però en el dia a dia, quan poses el pilot automàtic, et surten tics, dinàmiques o accions que si les reflexiones veus que no són correctes. Si ens passa als adults, als infants encara més. Els calen alternatives, és fantàstic que ells puguin diagnosticar-se, però no deixen de ser infants i joves, i aquí és on els adults hem de crear l'alternativa. Cal portar dones a les escoles, que els llibres de text siguin més equitatius, etc.
Creuen que, tot i la feina que queda per fer, s'està anant en la bona direcció?
(N.V.V): Sí, la Generalitat ha anunciat fa poc que crea el programa Coeduca't, que vol treballar amb Ajuntaments, universitats i entitats expertes i de referència, i el que volen és posar a disposició dels centres criteris i materials per incorporar aspectes de la coeducació en àmbits del currículum, l'organització dels centres, festes, sortides, activitats... És a dir, esperem que amb el Coeduca't, es posi en pràctica el que diuen les lleis catalanes en temes de coeducació. Es veu en bons ulls i es té l'esperança que això es porti a terme. Són 300 centres pilots que hi començaran a treballar, també en l'educació psicoafectiva sexual, que també és molt important. De cara a l'any 2021 - 2022 s'espera que tots els centres o hagin d'incorporar, i que tinguin els recursos i la formació, sobretot pels mestres, que moltes vegades fan el que poden. No és que no vulguin fer-ho, és que no poden. Amb el Coeduca't estem esperançats.

Cap comentari: